La pobresa
La pobresa és sens dubte la causa principal del treball infantil. Molts nens i nenes treballen per ajudar a la seva família i no representar una càrrega. Però la pobresa no fa altra que engendrar més pobresa. Les famílies que no poden invertir en l"educació dels seus fills continuen perpetuant el mateix sistema, segueixen tenint molts fills perquè puguin ajudar i participar al manteniment de tots.
Però la pobresa no és una situació eterna, ni es crea per si mateixa. Es genera, es combat o es perpetua segons la voluntat i les polítiques econòmiques dels governs. Els anys vuitanta van ser un període molt dur per a molts països en desenvolupament degut al creixent problema del deute extern, de la recessió econòmica i de les reformes imposades pel FMI i el Banc Mundial orientades a la promoció dels cultius per a l"exportació, l"increment de la inversió estrangera i les dramàtiques retallades de la despesa pública. Aquestes últimes perjudicaven els interessos dels més pobres perquè requeien en salut, educació i subsidis alimentaris.
La crema d"etapes cap al desenvolupament
També l"afany d"obtenir guanys importants disfressats de contingències econòmiques constitueixen un factor més en la demanda de treball infantil. Molts empresaris o petits propietaris dels mitjans de producció sostenen que el treball infantil és un dels avantatges econòmics que el país necessita per arribar a un ple desenvolupament i gaudir d"aquesta manera de les mateixes oportunitats de progrés que van tenir els països occidentals. Es teoritza llavors que les diferències salarials competitives, la destresa i la petita estatura de nens i nenes els fan indispensables per a un desitjat desenvolupament industrial. A aquest propòsit, un estudi realitzat a l"Índia, amb la col·laboració del departament d"ocupació de l"OIT, sobre la suposada impossibilitat de substituir la ma d"obra infantil en els sectors on més s"afirma que els nens i nenes són irreemplaçables per raons tècniques i econòmiques, va demostrar el contrari.
Competència destructiva
Molts economistes afirmen que la massiva ocupació de nens i nenes com a ma d"obra barata provoca i manté les altes xifres d"atur entre els adults. Moltes vegades el nombre de nens i nenes que treballen és igual al nombre d"adults aturats, creant-se així una competència destructiva entre els membres de les mateixes famílies, entre les classes més pobres del mateix país.
Tot i que s"ha de considerar que hi ha casos oposats on, per exemple, els nens i les nenes que treballen dins de l"economia domèstica permeten a les dones treballar fora de casa. A més, hi ha nens i nenes que treballen en el sector informal que exerceixen tasques tan poc atractives pels adults que aquests mai els substituirien. O els fills i filles que treballen sense sou en les petites empreses agrícoles familiars permeten als pares contractar a adults i proporcionar-los un sou, el mateix que ells es veuen negats.
Sens dubte, renunciar a la ma d"obra infantil, sense que es faci dins d"una política conjunta en un àrea geogràfica completa, tan sols significaria que la producció es traslladaria al país veí que continua utilitzant treball infantil, és a dir, a la recerca del productor més competitiu. Actuacions d"aquest tipus es reduirien a polítiques d"empobriment del veí sense resoldre la situació.
Queda clar que la contractació de nens i nenes permet als ocupadors controlar a aquests treballadors que normalment no es queixen, tenen por, són més dòcils, no s"associen per reivindicar els seus drets, se"ls pot pagar menys per realitzar la mateixa tasca que un adult, són flexibles i se"ls pot despatxar i contractar diàriament.
Educació de mala qualitat
Conseqüència de les retallades pressupostàries i causa concomitant del treball infantil és la manca d"una educació adient.
La mala qualitat i la manca d"infrastructures escolars, els plans d"estudis inadequats, una disciplina violenta i una insuficient preparació dels mestres fa poc atractiva i poc viable l"escola com alternativa al treball.
Per molts nens i nenes i per les seves famílies, anar a l"escola suposa un esforç grandíssim. La instrucció pública, tot i sent gratuïta, és en realitat massa cara per a una família pobre que ha d"adquirir els llibres i els altres materials escolars, els uniformes, la roba, el transport i moltes vegades contribuir a pagar de manera extraoficial als mestres que, després dels "estalvis" estatals, moltes vegades no poden arribar a final de mes amb el seu sou.
A molts llocs el manteniment d"un fill a l"escola pot representar una tercera part dels ingressos totals en efectiu de les famílies i moltes tenen més d"un fill en edat escolar.
També les tradicions i els models socials tenen forta influència a l"hora d"enviar a treballar als seus fills enlloc de proporcionar-los una educació. Tot i que de vegades l"aportació econòmica no seria tan necessària per a la família, es pensa que el treball pot ensenyar als nens i nenes valors i comportaments millors que qualsevol altre tipus d"educació. S"assegura així també la transmissió a través de les generacions dels costums locals.
