Les institucions financeres internacionals: FMI i BM


Coneixem com IFIS a les institucions financeres internacionals: FMI (Fons Monetari Internacional) i BM (Banc Mundial). Creades després de la II Guerra Mundial amb la pretensió que donaren suport a la recuperació de l'economia internacional, ordenant i gestionant els intercanvis comercials, financers i monetaris.

El Banc Mundial havia d'ocupar-se del desenvolupament a través del finançament de projectes locals a llarg termini (creació d'infraestructures, ajuda a l'agricultura, a les xicotetes i mitjanes empreses, etc.).

El Fons Monetari Internacional havia d’ocupar-se d'establir un nou ordre monetari i ajudar als països en dificultats d'equilibri de balança de pagament, atorgant-los préstecs a curt termini.

Ambdues institucions van desenvolupar aquestes polítiques amb major o menor èxit fins a mitjan setanta, mentre les taxes de canvi eren regulades i hi havia control sobre el moviment de capital.

Amb la lliure convertibilitat i les dues crisis del petroli que provoquen la crisi del deute, ambdues institucions adopten un paper protagonista en la definició de les polítiques econòmiques dels països del Sud, convertint-se en les màximes representants de l'ortodòxia ultraliberal representada per l'anomenat “Consens de Washington”.

El moviment sindical internacional, en els seus orígens més favorable a les activitats d'ambdues institucions, ha qüestionat profundament les polítiques d'ajust estructural que ambdues institucions han imposat als països endeutats atés que el balanç social i els resultats econòmics són més que modests.