Introducció
La Conferència Internacional del Treball en la seua 86a sessió de 1998, va adoptar una Declaració relativa als principis i drets fonamentals del treball, per a reforçar el respecte dels drets dels treballadors i de les treballadores i contribuir a reduir els efectes negatius de la mundialització.
Els vuit principals convenis laborals que arreplega aquesta declaració són:
- Núm. 87 i 98 sobre el dret de llibertat sindical i de negociació col·lectiva.
- Núm. 29 i 105 sobre l'abolició del treball forçós.
- Núm. 100 i 111 sobre la prevenció de la discriminació en l'ocupació i igual remuneració per treball d'igual valor.
- Núm. 138 i 182 sobre treball infantil.
Aquests convenis van ser seleccionats a causa de la seua aptitud per a garantir els drets dels éssers humans en el treball, amb independència del nivell de desenvolupament dels estats membres. I reconeixen drets l'efectivitat dels quals és una condició prèvia per al desenvolupament dels altres drets.
La importància substancial d'aquesta Declaració resideix que aquests convenis fonamentals no necessiten, com els altres, ser ratificats pels estats nacionals per a passar a ser vinculants (per a constituir una obligació jurídica) sinó que tot estat pel fet de pertànyer a l’OIT ha de complir-los, independentment del nivell de desenvolupament de cada estat membre.
L’OIT elabora tots els anys un informe global que proporciona una visió objectiva de les tendències globals respecte a qüestions relacionades amb la Declaració i subratlla els àmbits que requereixen més atenció.
L'informe es presenta a la Conferència Internacional del Treball i versa cada any sobre una de les quatre categories que componen els principis fonamentals. Per elaborar-lo, l’Oficina té en compte:
- El seguiment anual dels estats membres que no han ratificat els convenis fonamentals.
- Els distints procediments de control de l’aplicació dels convenis dels estats membres que sí els han ratificat.
- Els informes del Comité de Llibertat Sindical.
- Qualsevol altra informació disponible.