Els 10 pitjors països del món per als treballadors i les treballadores en 2019


Segons l'Índex Global dels Drets Socials de la CSI 2019 els 10 pitjors països del món per als treballadors i les treballadores en 2019 han sigut: Aràbia Saudita, Algèria, Bangladesh, el Brasil, Colòmbia, Filipines, Guatemala, Kazakhstan, Turquia i Zimbàbue.


El Brasil i Zimbàbue figuren entre els 10 pitjors països per primera vegada, després de l'adopció de lleis regressives, la violenta repressió de vagues i protestes, i líders sindicals víctimes d'amenaces i intimidació.



Algèria: El Govern d'Algèria ha intensificat encara més la repressió dels sindicats independents, sotmetent-los a un procediment il·legal per a renovar el seu registre. Dels 65 sindicats reconeguts al país, únicament 17 complien amb els criteris arbitraris i excessius impostos pel Govern. A més s'han produït casos de persecució per part de l'Estat com per exemple el 27 de desembre de 2018 que es va detindre a 15 sindicalistes en una manifestació organitzada per a reclamar que l'Estat deixara de criminalitzar les activitats sindicals i implementara les recomanacions de la OIT.



Bangladesh: A Bangladesh, s'ha exposat a treballadores i treballadors a acomiadaments col·lectius, arrestos, violència i repressió de l'Estat contra les protestes pacífiques. Una d'aquestes situacions es va produir el 8 de gener de 2019 quan Sumon Mia, de 22 anys i empleat en Anlima Textile en la zona de Kornopara en Savar, va resultar mort i altres 50 treballadors ferits quan la policia va obrir foc amb bales de goma i va llançar gasos lacrimògens per a dispersar a prop de 5.000 manifestants que protestaven als afores de Dhaka.



Brasil: En aquest país s'han adoptat lleis regressives (com la llei No. 13.467) que soscaven severament els derechos de negociació col·lectiva i amb la Consolidació de les Lleis del Treball (CLT) reformada s'estableix la possibilitat general que, per mitjà de la negociació col·lectiva, queden derogades les protecciones legals a favor dels treballadors, amb l'única excepció d'alguns drets laborals consagrats en la Constitució Nacional. En aquest context, el 8 de novembre de 2018, el president del Sindicat dos Servidors Públics del municipi de Badia, Aroldo Pereira de Souza, va patir una emboscada en la carretera i va rebre tres trets a les mans d'uns pistolers no identificats. Va morir camí a l'hospital. Pereira de Souza havia estat involucrat en una vaga de docents.


Colòmbia: Continua sent el país més perillós del món per a treballadors, treballadores i sindicalistes, amb 34 assassinats registrats en 2018, 10 intents d'homicidi i 172 casos d'amenaces de mort.



Guatemala: En total, 90 sindicalistes han sigut assassinats des de 2004, i l'Estat no ha adoptat cap mesura concreta per a previndre aqueixos crims ni per a investigar i castigar als culpables en alguns casos ja històrics.



Kazakhstan: Els sindicats afiliats a la Confederació de Sindicats Independents de Kazakhstan (CNTUK), dissolta arbitràriament en 2017, s'han convertit en blanc de la persecució de l'Estat i de brutals agressions físiques.



Filipines: Les treballadores, treballadors i sindicalistes a Filipines s'han enfrontat a violents atacs i intimidació. Les protestes van ser brutalment reprimides per les forces policials, en un intent per part del Govern del suprimir la dissidència política. El 20 d'octubre de 2018, nou treballadors de la canya de sucre en vaga, membres de la National Federation of Sugar Workers (NAMASUFA) van morir a conseqüència dels trets efectuats per un grup d'individus no identificats, quan ocupaven terrenys privats en l'Hisenda Nene, en protesta per la reforma agrària i reclamant millores en les seues condicions de vida i de treball. Entre els morts hi havia dos menors i tres dones. El 28 d'octubre el president Duterte va afirmar que qualsevol nova ocupació de terres per part de llauradors seria tractada durament: “He donat ordres a la policia de disparar-los. Si es resisteixen violentament, disparen, i no m'importa gens ni mica si hi ha morts”.



Aràbia Saudita: Els drets a la llibertat sindical i de reunió, així com el dret de negociació col·lectiva continuen sent denegats a tots els treballadors i treballadores a Aràbia Saudita. A destacar el cas de les treballadores de la llar vietnamites que relaten estar obligades a treballar fins a 18 hores diàries. A més, no reben menjar, sovint són agredides pels seus ocupadors i no se'ls permet deixar el treball i tornar al seu país.



Turquia: El 14 de setembre de 2018, més de 10.000 treballadors emprats en la construcció del nou Aeroport d'Istanbul van iniciar una vaga en protesta per les deplorables condicions de seguretat i higiene en l'obra de construcció. La protesta va ser violentament dispersada per efectius de la policia i l'exèrcit, utilitzant gasos lacrimògens. Dos dies més tard, la policia va procedir a efectuar arrestos massius i es va detindre a més de 400 treballadors.


Zimbàbue: Enguany es va registrar a Zimbàbue un patró de violents atacs contra treballadors i sindicalistes. Les protestes organitzades per ZCTU entre el 14 i el 16 de gener de 2019, contra l'increment del 150% en el preu dels combustibles, van anar durament reprimides per les forces de seguretat de l'Estat, emprant munició real. Les intervencions policials es van saldar amb 12 treballadors morts i 70 manifestants amb ferides de bala.

1/13/2020